Les festes populars, des de les antigues Dionísies gregues i Bacanals romanes fins a l'actual Aplec del Caragol de Lleida, comparteixen elements sorprenents malgrat les diferències contextuals. Aquestes celebracions es caracteritzen per la gran afluència de participants, una desinhibició sorollosa, una suspensió temporal de les normes socials habituals i la capacitat d'estrènyer els vincles entre els assistents, tot representant una expressió vital de celebració.

Les Dionísies gregues, dedicades a Dionís, déu del vi, eren festes religioses marcades per la música, el cant, un elevat consum d'alcohol i pràctiques desinhibides. Les Bacanals romanes, una clara adaptació llatina d'aquestes festes, compartien la mateixa essència.

Tot i que l'Aplec del Caragol no té un caràcter religiós explícit, llevat de la devoció al caragol per part dels penyistes, i sovint presenta un to secular i irreverent, conserva elements rituals i litúrgics. La 'Petita Rua', el 'Sopar de germanor' o l''Ofrena Floral in memoriam' a la 'germandat de la banya' evoquen les processons i les experiències espirituals, fins i tot espirituoses, viscudes pels participants.