El barri de Pardinyes, a Lleida, va ser l'escenari on l'autor va viure els seus primers quinze anys. La casa familiar, situada al carrer Pardinyes Baixes, prop de l'espai natural que més tard esdevindria La Mitjana, era un lloc ple de vida, amb un hort, un galliner i conills, a tocar del riu Segre.
El trasllat al carrer Bonaire va suposar un canvi significatiu en la seva relació amb l'entorn. La proximitat a La Mitjana i a les comportes va quedar enrere, convertint-se en un espai de records, tant agradables com dolorosos. Allà va aprendre a nedar i va viure episodis que el van marcar profundament.
“"El meu pare, atent, ens va allargar la vida agafant-nos d’una volada."
Entre els records més tristos, destaca la mort d'un amic ofegat a les comportes després de la primera comunió, un esdeveniment que va marcar la seva primera vivència propera amb la mort. També recorda amb cruesa el primer abocament de residus de la paperera Impacsa de Balaguer, que va deixar el riu cobert d'escuma i peixos morts.
Les comportes eren un territori d'aventures durant tot l'any, on es practicava la pesca, la natació i fins i tot s'escalava per les estructures hidràuliques. Aquest idil·li va acabar amb la marxa a Lleida ciutat, tot i que la fotografia, la seva nova passió, el va portar de nou a aquest indret anys més tard.
La crisi del 2008 va permetre a l'autor recuperar la llibertat expressiva en la fotografia. El 3 de desembre de 2013, va tornar a les comportes per realitzar una sèrie de captures nocturnes, capturant la melangia i l'agraïment cap a aquest espai significatiu de la seva vida.
Malauradament, alguns llocs emblemàtics de la seva infància en aquella zona, com la font de Sant Jeroni o el bar Mauri, ja no existeixen, però els records, especialment els relacionats amb la llauteria de La Lamparería, perduren.
