L'espiritisme a Lleida: feminisme i lliurepensament enfront de la repressió

El moviment espiritista va desafiar les convencions socials i religioses del segle XIX a Lleida, promovent la igualtat de gènere i la llibertat de consciència.

Imatge d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta, amb llum càlida.
IA

Imatge d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta, amb llum càlida.

El moviment espiritista va florir a Lleida al segle XIX, desafiant l'Església i les normes socials amb ideals avançats de feminisme i lliurepensament.

L'espiritisme va representar una força transformadora a les terres de Lleida durant el segle XIX, desafiant el conservadorisme religiós i les convencions socials de l'època. Impulsat per figures com Josep Amigó i Amalia Domingo Soler, aquest corrent va promoure la igualtat de gènere i la llibertat de consciència en un context marcat per la repressió.
La doctrina espiritista, sorgida a mitjan segle XIX sota la influència d'Allan Kardec, proclamava la igualtat entre homes i dones, permetent que qualsevol persona pogués actuar com a mèdium i desenvolupar-se espiritualment. Aquesta visió va empoderar les dones i va qüestionar les restriccions de gènere tradicionals.
La revista La Luz del Porvenir, fundada el 1879 per Amalia Domingo Soler, va ser un espai clau per a la reflexió feminista, amb col·laboracions de destacades pensadores que van promoure la igualtat de drets. A Lleida, dones com Àurea Amigó, Violeta i Carme Piferrer van expressar idees pioneres a la revista El Buen Sentido.
La primera referència documentada de l'espiritisme a la província data del febrer de 1873 a Alcarràs. Aviat es va fundar el Cercle Cristià Espiritista de Lleida, amb personalitats com Domènec de Miguel Cors i Josep Amigó Pellicer. Aquesta doctrina rebutjava els rituals i la mediació sacerdotal, xocant amb l'Església catòlica.
L'any 1882, l'exhumació del cadàver de Teresa Folch, esposa de Josep Amigó, per ordre del bisbe de Lleida, va generar indignació i va impulsar la proliferació d'enterraments civils, convertint els cementiris en escenaris de lluita per la llibertat de consciència.
Malgrat la repressió de l'Església i les autoritats, que incloïa suspensions de publicacions com El Buen Sentido i condemnes a líders com Josep Amigó, el moviment va guanyar adeptes gràcies a la solidaritat interna.
L'espiritisme racionalista defensava el lliure pensament, la raó, la laïcitat i la igualtat social i de gènere, creient en l'evolució dels esperits a través de la palingenèsia espiritual. El seu lema era: 'Cap a Déu per l’amor i la ciència'.
D'altra banda, la Germandat Evangèlica Espiritista, fundada per Nicasi Unciti, representava una barreja de cristianisme evangèlic, magnetisme i espiritisme, amb ritus propis i normes estrictes de conducta, diferint de l'espiritualitat racionalista dels kardecians.
A partir de 1876, l'espiritisme es va expandir per nombrosos pobles de la província de Lleida, amb centres a Balaguer, Tàrrega, Alcarràs, entre d'altres. La ciutat de Lleida va arribar a tenir tres centres espiritistes actius.
Durant la Segona República, el moviment va viure un nou auge, amb un increment dels enterraments civils. La dictadura franquista va suposar la prohibició total i la persecució dels seus seguidors, però la doctrina va començar a ressorgir al final del franquisme.

"Encara que el seu impacte hagi estat oblidat i menystingut, els seus ideals perduren com una crida valenta a la reflexió i al progrés."

Felip Gallart · Historiador