En el context del bàsquet professional, la gestió de les plantilles és fonamental, especialment davant les exigències de la Lliga ACB i les lesions inesperades. Mentre els equips amb pressupostos més elevats poden permetre's fitxar jugadors de primer nivell per cobrir qualsevol contratemps, els clubs amb recursos més limitats, com l'Hiopos Lleida, han de ser més creatius per solucionar les baixes de jugadors importants.
El conjunt lleidatà ha patit problemes en la direcció de joc al llarg de tota la temporada, una situació que es va agreujar significativament amb la marxa de Cristers Zoriks el passat mes de gener. Per tal de revertir aquesta dinàmica i assegurar una major continuïtat en el joc, el club ha optat per incorporar no un, sinó dos bases barcelonins: Dani García i Adrià Rodríguez.
A més de les dificultats en la direcció, l'equip també ha tingut limitacions en el joc interior, conegut com "la pintura". Les incerteses inicials i les posteriors molèsties i lesions de Golomán, el pivot titular, han afectat el rendiment en aquesta àrea. Després d'explorar el mercat, s'ha decidit, de moment, no fitxar un substitut per a l'hongarès, i els ala-pívots Ejim i Shurna s'estan adaptant a jugar en la posició de pivot.
Per primera vegada en la temporada, un base va fer vuit assistències (Dani Garcia, davant del Tenerife), això ja és una altra cosa. Les peces del trencaclosques comencen a encaixar.
Aquesta adaptació i la recent actuació de Dani García, que va registrar vuit assistències en un partit contra el Tenerife, suggereixen que les noves incorporacions i els ajustos tàctics estan començant a donar els seus fruits. El bàsquet és un esport d'equip, i la lluita i el sacrifici esdevenen elements clau quan els recursos són limitats.
