El tancament de la campanya ha estat comparat amb una tragèdia grega, on el destí semblava ineludible malgrat els esforços per evitar-lo. Amb només 25 punts, el descens es va consumar, però això no va impedir que els seguidors acompanyessin l'equip fins al Camp d'Esports, en una mostra de suport que va semblar més una celebració que un comiat.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures i de coneixences.
Aquesta temporada ha servit per recordar la importància de la humilitat davant els rivals i la capacitat de celebrar cada victòria com un títol. La resistència numantina dels aficionats del Lleida, en un context de futbol no professional allunyat dels grans focus mediàtics, subratlla un esperit de lluita, esforç i sacrifici que es considera essencial per a la comunitat.
En una època dominada per la immediatesa i l'scroll infinit de les xarxes socials, l'esport encara ofereix l'oportunitat de practicar la paciència i d'assumir que les metes a llarg termini requereixen perseverança. L'orgull pel comportament de l'afició és palpable, amb la convicció que, malgrat les dificultats, arribaran temps millors i es podran sumar forces per encarar una nova etapa amb il·lusió.
Després de tot el que s'ha viscut, es percep que el futbol té un deute pendent amb la ciutat de Lleida, esperant que la pròxima temporada porti noves esperances i alegries.
