Els residents de l'Horta de Lleida exigeixen solucions a l'administració local i autonòmica per regularitzar la situació de centenars de cases unifamiliars. Aquestes vivendes, edificades il·legalment en sòl no urbanitzable a partir de 1956, no poden obtenir permisos per a rehabilitacions o reformes integrals, la qual cosa en redueix el valor fins a la meitat.
La comissió territorial de l'Horta ha instat reiteradament l'ajuntament a trobar una fórmula que permeti a la Generalitat acceptar la seva regularització mitjançant el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM). No obstant això, els veïns consideren que les propostes actuals no aporten una solució clara per a les vivendes irregulars, sinó que se centren en les que ja són legals.
“"És una patata calenta tant per als veïns com per a la Paeria, esperem que es trobi un encaix aviat."
A l'Horta, la construcció d'edificis i vivendes està permesa si estan vinculades a l'activitat agrícola o ramadera. Les cases que no compleixen aquest requisit només estan legalment implantades si són anteriors a la Llei del Sòl de 1956 o si són fruit d'una modernització que compleix certs requisits. Malgrat la seva irregularitat, totes les vivendes disposen de cèdula d'habitabilitat i els propietaris paguen l'impost sobre els béns immobles (IBI) corresponent.
Segons l'últim pla d'usos de l'Horta de 2017, de les aproximadament 3.100 cases existents a les 52 partides, unes 1.700 tenen persones empadronades. Només 840 vivendes són anteriors a 1956, cosa que indica que el nombre de propietats irregulars duplica amb escreix el de les legals.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya confirma que gairebé no reben projectes de rehabilitació a l'Horta, ja que només es poden dur a terme si tenen llicència. A més, moltes d'aquestes vivendes són autoconstruccions de baixa qualitat on mai ha intervingut un arquitecte. Els agents de la propietat immobiliària (API) assenyalen que el valor d'una casa irregular a l'Horta pot baixar fins a la meitat del seu preu en una urbanització consolidada, ja que els bancs només financen fins al 50% del seu valor en les hipoteques.
El grup parlamentari de Junts va presentar al·legacions al decret llei 2/2025 de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, demanant que els ajuntaments poguessin regularitzar vivendes disseminades en sòl no urbanitzable mitjançant plans especials. Aquesta esmena, que buscava beneficiar principalment l'Horta de Lleida, va ser rebutjada en comissió a finals de l'any passat amb els vots en contra de PSC, ERC i Comuns.
