Durant les tasques de desallotjament i sanejament, els treballadors han expressat la seva sorpresa per les condicions d'extrema precarietat en què vivien els ocupants. La zona presentava una gran quantitat de deixalles acumulades que havien afavorit la proliferació de plagues de roedors de grans dimensions.

Segons han relatat els testimonis de l'actuació, la presència de rates era constant i els animals mostraven una manca total de por davant els humans, movent-se amb llibertat entre les barraques. Aquest punt de la capital del Segrià s'ha convertit històricament en un dels espais amb més pressió d'infrahabitatge.

Els antecedents d'aquest assentament es remunten a l'any 1990. En aquell moment, diverses famílies procedents del Barri Antic i de les lleres del riu es van instal·lar en edificacions abandonades que havien estat expropiades amb motiu de les obres de canalització de Lleida.