La marxa, que va començar a la plaça del Treball i va culminar a la plaça Paeria, va servir per alertar sobre les repercussions econòmiques dels conflictes internacionals, especialment la guerra a l'Orient Mitjà, que encareix el gasoil per al sector agropecuari lleidatà. Paral·lelament, els sindicats CGT i CNT van organitzar una marxa alternativa amb una cinquantena de participants.

Un portaveu de la UGT a Lleida va expressar la seva preocupació per la bretxa salarial existent a la província, on els salaris són inferiors als de la resta de Catalunya. Va posar com a exemple el sector del transport de passatgers, on els conductors perceben entre 400 i 500 euros menys malgrat la complexitat orogràfica de la demarcació. També va subratllar que, tot i que l'habitatge a Lleida pugui ser lleugerament més econòmic, no s'ajusta als salaris, fent que una gran part dels ingressos es destinin al lloguer, una situació que va qualificar d'inassumible.

Per la seva banda, un portaveu de CCOO a Lleida va abordar la difícil situació del model agropecuari a causa de l'augment dels preus dels carburants. Va insistir en la necessitat d'equiparar els salaris i va recordar la clandestinitat amb què es celebrava el Primer de Maig durant el franquisme. Va fer una crida a la unitat de les forces d'esquerra per fer front a l'amenaça dels partits d'extrema dreta, que ja tenen representació en institucions com l'Ajuntament de Lleida.

Malgrat les reivindicacions sobre la guerra, l'encariment de la vida i la crisi de l'habitatge, la participació en la manifestació principal va ser notablement baixa aquest any. Hi van assistir representants de partits polítics com el PSC, amb una delegació encapçalada per l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i d'ERC, amb diputats provincials i la portaveu del grup a la Paeria, Jordina Freixanet.