La pensió de viudetat rural a Lleida: una lluita per sobreviure amb menys de mig salari mínim

Les pensions mitjanes de les viudes en diversos municipis de Lleida se situen per sota del llindar de la pobresa, afectant especialment les zones rurals.

Imatge genèrica d'una dona gran en una cuina rural.
IA

Imatge genèrica d'una dona gran en una cuina rural.

Les pensions de viudetat mitjanes en sis pobles de Lleida no arriben als 611 euros, obligant les beneficiàries a viure amb menys de mig Salari Mínim Interprofessional i per sota del llindar de la pobresa.

La situació econòmica de moltes viudes a les zones rurals de Lleida és especialment precària. En municipis com Senterada, el Soleràs, Bellaguarda, Castell de Mur, Abella de la Conca i Coll de Nargó, la pensió mitjana de viudetat no supera els 611 euros, una xifra que les situa per sota del llindar de la pobresa i les obliga a gestionar les seves finances amb menys de mig Salari Mínim Interprofessional (1.221 € bruts).
Històricament, la Seguretat Social ha aplicat penalitzacions a la cotització dels treballadors del camp i autònoms, limitant les bases de càlcul per a les pensions. Aquesta circumstància, combinada amb el percentatge aplicat per calcular la pensió de viudetat (entre el 52% i el 75% de la base del difunt), redueix significativament les prestacions per a les dones que depenien d'aquests ingressos, majoritaris en l'àmbit rural.
Les dades de l'Agència Tributària del 2023 indiquen una renda mitjana bruta disponible de 12.247 € anuals (uns 1.037 € mensuals amb dos extres). Només una minoria de municipis lleidatans superen aquesta xifra amb les pensions de viudetat mitjanes. Si es pren com a referència els 990 euros mensuals del llindar de la pobresa catalana, encara menys municipis compleixen aquests mínims.