Sant Joan amb restriccions pel risc d'incendi a Lleida

Diversos municipis de les comarques lleidatanes van anul·lar fogueres i activitats pirotècniques per la sequera i l'onada de calor.

Imatge genèrica d'un paisatge sec i agrietat amb risc d'incendi.
IA

Imatge genèrica d'un paisatge sec i agrietat amb risc d'incendi.

La revetlla de Sant Joan a les comarques lleidatanes es va viure amb restriccions significatives a causa de l'elevat risc d'incendi, agreujat per l'onada de calor, portant a la prohibició de fogueres i petards en una vintena de municipis.

Les comarques del Segrià, Garrigues, Noguera, Segarra i Solsonès van registrar el nivell 3 del Pla Alfa, indicant un perill molt alt d'incendi. Com a mesura de seguretat, almenys una vintena de municipis van decidir anul·lar les tradicionals fogueres, com va succeir a Guissona i el seu nucli Guarda-si-venes. Altres localitats, com Artesa de Segre, Llardecans, Nalec, Cervià de les Garrigues i Vinaixa, van anar més enllà i van prohibir activitats que poguessin generar espurnes, incloent-hi el llançament de petards.
A la ciutat de Lleida, la Paeria va autoritzar vuit fogueres en barris com Secà de Sant Pere, Cappont, Pardinyes, Rufea, Llívia, Marimunt, Raimat i Sucs. Aquestes fogueres van ser supervisades per l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil, treballant conjuntament amb els cossos d'emergències. La ciutat també va rebre la Flama del Canigó a la Paeria, des d'on va partir una cercavila fins al pàrquing del carrer Salvador Espriu, a Cappont, on es va encendre la foguera del barri.
A Tàrrega, la Flama del Canigó va ser rebuda pel Club Alba, la Penya Pedal i el Centre Excursionista CIM de Bellpuig a la plaça del Carme. L'acte va incloure la lectura d'un manifest per part del regidor de Cultura, Miquel Nadal, sardanes amb la Cobla Tàrrega i una exhibició pirotècnica infantil. També es va organitzar un taller per construir unes 25 falles de secà.
La tradició de la Flama del Canigó es va mantenir a Bellpuig, organitzada per la Penya Pedal des de fa més de 30 anys. La celebració a la plaça Ramon Folch va incloure un taller de fanalets, un correfoc amb els Espurnetes i els Tabalers Folls Xics, i l'encesa de la foguera a la plaça 1 d'Octubre a càrrec dels Diables Foc Foll i els Tabalers Folls.
A Agramunt, la Flama del Canigó va arribar a la plaça de l'Església de la mà d'atletes locals. Es van preveure dos correfocs amb els Diables l’Espetec i la foguera de la plaça Fondandana, l'única autoritzada, va comptar amb vigilància permanent.
L'ajuntament de Vilanova de la Barca va traslladar la seva foguera del seu emplaçament habitual a prop de camps de cultiu al pàrquing del camp de futbol. L'alcalde, Albert Solsona, va explicar que es va utilitzar un braser de ferro controlat per a la foguera, i la colla gegantera es va encarregar de portar la Flama.