Troben un gegantí 'mar subterrani' de més de 80 quilòmetres quadrats al Segrià

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre localitza una gran massa d'aigua entre Alfarràs i Alcarràs que serà estudiada fins al 2033.

Imatge genèrica d'un paisatge agrícola amb una representació simbòlica d'aigua sota terra.
IA

Imatge genèrica d'un paisatge agrícola amb una representació simbòlica d'aigua sota terra.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha identificat una immensa massa d'aigua subterrània de 81,62 quilòmetres quadrats al Segrià, en una zona que fa milions d'anys va acollir una gran xarxa fluvial.

Aquest nou dipòsit hídric, batejat oficialment com Planes de Raimat-Monreal, té una forma de triangle isòsceles allargat. L'aqüífer s'estén uns 30 quilòmetres de nord a sud, amb els seus vèrtexs situats a les localitats d'Alfarràs, Alcarràs, Raimat i el Pla de la Font. Segons els informes tècnics, la major part d'aquesta reserva es troba sota els termes municipals de Gimenells i el Pla de la Font i Almacelles.

"No es té prou informació per elaborar un pla d'acció sobre l'aqüífer, ni sobre les seues característiques hidrològiques, ni tampoc entorn dels impactes que rep."

Pla Hidrològic de l'Ebre · Documentació oficial
La troballa s'ha produït durant els treballs previs del nou Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE). Aquesta massa d'aigua es considera independent, ja que no té contactes laterals amb altres aqüífers. La seua recàrrega prové principalment de la pluja i dels retorns del regadiu del Canal d'Aragó i Catalunya, mentre que les descàrregues naturals flueixen cap al riu Clamor Amarga.
L'estudi detallat d'aquesta reserva s'integrarà en el pròxim cicle de planificació, previst entre els anys 2028 i 2033. Geològicament, la zona conserva restes d'un sistema fluvial pirinenc de fa més de 25 milions d'anys, quan l'actual plana era una zona d'inundació constant abans de la configuració actual dels rius.