El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la compensació de 442.102 euros que la Paeria de Lleida va pagar a l'antiga concessionària dels radars municipals, la unió d'empreses formada per Sice i Arnó. Aquesta suma correspon a la manca d'utilització del cinemòmetre mòbil durant bona part de la vigència del contracte, entre el 2013 i principis del 2019. A més, el tribunal ha estimat parcialment el recurs de la firma i obliga l'Ajuntament de Lleida a afegir-hi els interessos legals generats des de la notificació de la sentència, estimats en uns 50.000 euros. Això eleva el cost total del litigi per a les arques municipals a prop dels 500.000 euros.
El conflicte sorgeix del contracte adjudicat el 2013, durant el mandat de l'exalcalde Àngel Ros (PSC), per a la gestió de sistemes de control de trànsit i seguretat viària a Lleida. La retribució de la concessionària depenia parcialment dels ingressos per sancions de trànsit. Després d'anys de disputa legal, un jutjat contenciós va determinar que la Paeria havia incomplert el contracte, ja que el radar embarcat del vehicle de la Guàrdia Urbana es va utilitzar mínimament, alterant així l'equilibri econòmic de l'acord.
La sentència original del jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida del 2021, confirmada pel TSJC i ferma després que el Tribunal Suprem inadmetés el recurs municipal, va ordenar compensar l'empresa. La quantitat es basava en els ingressos generats pel radar embarcat el 2016 per cada any de contracte sense ús del dispositiu, excloent-ne els últims quinze dies del 2013 i el febrer del 2019.
Seguint aquest criteri, la Paeria va aprovar el juliol del 2024 una liquidació de 442.102,50 euros. El càlcul es va fonamentar en un informe tècnic que indicava que el radar mòbil va generar 358.100 euros en sancions el 2016, dels quals 108.270 euros corresponien a la concessionària segons el percentatge contractual. Multiplicant aquesta xifra pels quatre anys i un mes d'inactivitat del radar, l'Ajuntament va arribar a la suma final i va proposar un pagament fraccionat.
La UTE Mobilitat Lleida va impugnar aquesta liquidació, argumentant que la sentència reconeixia una indemnització per incompliment contractual i no una simple compensació. L'empresa reclamava 2,34 milions d'euros, o alternativament 992.475 euros, basant-se en l'extrapolació del rendiment potencial del dispositiu.
El TSJC ha rebutjat aquest plantejament, subratllant que la sentència original parlava de "compensació econòmica" per restablir l'equilibri contractual, no d'indemnització. El tribunal confirma els 442.102,50 euros ja abonats per la Paeria, limitant l'execució als termes judicials.
El tribunal també ha rebutjat la reclamació d'interessos de demora de la concessionària. No obstant això, ha estimat parcialment el recurs pel que fa als interessos legals. El TSJC conclou que, tractant-se d'una quantitat líquida i determinable, l'Ajuntament ha d'abonar els interessos legals des de la notificació de la resolució de primera instància, el 16 de setembre del 2021, fins a la consignació dels imports.
La sentència no imposa les costes a cap de les parts i encara pot ser objecte de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Aquesta resolució s'afegeix a un altre litigi anterior entre el TSJC i la mateixa UTE Mobilitat Lleida, relacionat amb el mateix contracte dels radars. En aquell cas, la UTE impugnava quatre liquidacions per valor de 243.474 euros per costos de notificacions postals de multes entre el 2016 i el 2019. L'empresa considerava els imports desproporcionats, però el TSJC va confirmar la inadmissió del recurs per arguments sobre desequilibri econòmic no plantejats prèviament en via administrativa.
