L'estudi, publicat a la revista científica Acta Neuropathologica Communications, va suposar un avanç rellevant en la comprensió de la relació entre l'esquizofrènia i el desenvolupament de demències associades a l'edat, com la malaltia d'Alzheimer. La investigació va identificar mecanismes vinculats a la connectivitat neuronal, la sinapsi, la inflamació i el metabolisme cerebral.
“"Tot i que diversos estudis epidemiològics ja apuntaven que les persones amb esquizofrènia tenen un risc dues o tres vegades superior de desenvolupar demència en l'edat adulta, fins ara “no s’havien descrit mecanismes moleculars compartits que expliquessin aquesta vulnerabilitat”."
Les alteracions compartides es van localitzar en les vesícules extracel·lulars cerebrals (VEs), petites estructures encarregades del transport de proteïnes. Aquestes vesícules contenien proteïnes clau alterades de manera idèntica tant en l’esquizofrènia com en fases inicials i avançades de l’Alzheimer, posant de manifest una connexió biològica desconeguda.
“"L’estudi estableix les bases per a la futura validació d’un test sanguini orientat a estimar el risc de demència en persones amb esquizofrènia."
A més, es va confirmar que aquestes proteïnes poden circular per la sang encapsulades en vesícules plasmàtiques, obrint la porta al desenvolupament de biomarcadors no invasius. Gràcies a una àmplia cohort clínica, l’estudi va demostrar que un 20% de les persones amb esquizofrènia presenten un perfil molecular d’alt risc, fet que permetria intervenir preventivament molt abans de l’aparició dels símptomes clínics. Les troballes han estat protegides amb una patent europea.
