La sentència es basa en la doctrina fixada pel Tribunal Suprem fa menys d'un any, la qual estableix que els bancs han d'assumir la responsabilitat de les operacions fraudulentes derivades d'una suplantació d'identitat, fins i tot si s'han utilitzat les credencials del client.
El cas concret del lleidatà va començar quan va ser contactat per WhatsApp per algú que es va fer passar per empleat del banc, fent-li creure que tenia l'accés als comptes bloquejat. Posteriorment, una altra suposada empleada li va enviar un enllaç per introduir el seu codi.
La sentència destaca la “vulnerabilitat tecnològica” del demandant, que és una persona gran a la qual “li costa entendre segons quins processos”.
Aquest engany va resultar en dos càrrecs no autoritzats que van sumar 8.600 euros sostrets dels seus estalvis. El segon càrrec es va produir fins i tot després que el client hagués notificat al banc la primera operació fraudulenta.
