El municipi de Baix Pallars es va constituir l'any 1969 mitjançant l'agrupació dels antics municipis de Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortès. Geogràficament, tanca la part sud del Pallars Sobirà, limitant al nord amb el congost d'Arboló i al sud amb el de Collegats. Aquesta zona representa una transició entre les característiques del Prepirineu i el Pirineu, amb altituds que van dels 591 metres al fons de la vall fins als 1.400 metres del pic de Sant Aventí.
Gerri de la Sal, cap del municipi, es troba a la ribera de la Noguera Pallaresa. El seu origen es remunta al segle X, amb el monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal com a nucli fundador, comunicat amb el poble per un pont antic. L'activitat salinera ha estat la base econòmica de la població des de l'Edat Mitjana fins al darrer terç del segle XX. Actualment, es poden realitzar visites guiades a les eres d'evaporació i a l'Alfolí (Casa de la Sal) a la plaça Mercadal, testimoni de la seva gran importància econòmica.
Dins del terme municipal es troben espais naturals de gran valor. El Llac de Montcortès, situat al Pla de Corts, és l'únic llac sense presa i d'origen càrstic del Pirineu de Lleida, amb una profunditat d'uns 30 metres. Aquesta zona lacustre, inclosa al PEIN, és un punt d'interès científic per la seva varietat d'aus migratòries i flora. A més, part de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, creada el 1991, s'estén pel municipi, destacant per la seva riquesa faunística, especialment la presència de cérvols i la cria d'aus de rapinya necròfagues.
El Pallars Sobirà és una comarca rica en art romànic, amb monuments remarcables com Sant Joan d'Isil, Sant Pere del Burgal i les pintures murals de Sant Cerni de Baiasca, considerades les més antigues de Catalunya conservades in situ.
El patrimoni romànic de la comarca és extens. A banda del monestir de Gerri de la Sal, es poden trobar altres exemples notables a la rodalia, com el santuari de Santa Maria d'Àneu o el monestir de Sant Pere del Burgal. Les pintures murals de l'església parroquial de Sant Cerni de Baiasca, atribuïdes al mateix mestre de Taüll, són especialment valuoses per ser les més antigues de Catalunya conservades al seu lloc original. Dades demogràfiques i territorials addicionals es poden consultar a l'Idescat: http://www.idescat.cat/.
