Aquesta àrea, coneguda també com la Franja d'Aragó i que inclou comarques com la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, es percep com un territori en constant tensió. Històricament, ha estat un punt de pas i de confluència, però actualment s'enfronta a un futur incert.
La situació actual no és nova, ja que la llengua catalana ha patit atacs en el passat, des del franquisme fins a esdeveniments més recents. No obstant això, la preocupació creix davant la percepció que la Franja s'ha convertit en un espai on s'experimenta amb la cultura, la història i el paisatge, amb el risc de veure-ho tot arrasat.
La Franja s'ha convertit, perquè l'hem convertit, en un no-lloc: una Franja anònima. Furtiva, clandestina, callada.
Aquesta regió, malgrat la seva proximitat a ciutats com Lleida i Saragossa, sovint es percep com un lloc llunyà i invisible. Els seus pobles i la seva gent es troben en una lluita constant per la supervivència, intentant preservar la seva identitat i la seva llengua. Actualment, es calcula que hi ha uns 55.000 parlants de català en un Aragó amb 1,36 milions d'habitants.
La resistència i l'esforç per mantenir viva la llengua i la cultura són palpables, amb una necessitat creixent de comunicar-se i expressar-se. La Franja, amb la seva singularitat, és vista com una part essencial de la identitat col·lectiva.
