L'ensorrament d'una casa habitada a Vilanova de Bellpuig dimecres a la matinada, on dos homes van quedar atrapats, i el col·lapse d'una teulada a Alfarràs, posen de manifest la fragilitat del parc immobiliari lleidatà. A la ciutat de Lleida i els principals municipis, aproximadament la meitat dels edificis tenen més de 45 anys, una xifra que és encara més alta en molts pobles petits.
Aquesta antiguitat exigeix accions constants de manteniment i rehabilitació per garantir la seguretat. No obstant això, la majoria de propietaris, tant individuals com comunitaris, no dediquen els recursos suficients a aquesta tasca, sovint per falta de disponibilitat pressupostària o per desatenció generalitzada.
Només han estat inspeccionats aproximadament un 7% dels immobles que hi estaven obligats a passar la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE).
Aquesta desídia es reflecteix en el compliment de la normativa. Des del 2014 fins a mitjans de l'any passat, només poc més de 5.000 immobles de Ponent havien sol·licitat la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE), malgrat que la llei l'imposa a tots els que superen els 45 anys d'antiguitat.
La situació s'agreuja per la ineficàcia administrativa. La ciutat de Lleida, per exemple, va perdre gairebé deu milions d'euros en fons Next Generation destinats a la rehabilitació de blocs de pisos socials antics. Aquesta pèrdua es deu a la falta de sol·licituds, ja que les administracions no van preveure mecanismes per suplir la incapacitat de les comunitats de propietaris per gestionar els tràmits complexos.
