La sessió ordinària del Consell Econòmic i Social (CES) de Lleida, impulsada per l'Ajuntament, va comptar amb la presència de Jaume Baró, secretari d’Empresa i Innovació del Departament d’Empresa i Treball, qui va destacar la importància de la ciutat en l'estratègia industrial de Catalunya. Baró va presentar l'Informe de Sòl Industrial, emmarcat en el Pacte Nacional per a la Indústria, i va assenyalar la disponibilitat de sòl com un actiu clau per a Lleida, amb objectius com l'ampliació del polígon del Segre i el projecte de Torreblanca.
L'abastiment energètic va ser identificat com a clau per atraure indústria d'alt consum. Es treballa per garantir-lo a tot el sòl industrial de Lleida, amb una sol·licitud de reforç a Redeia. Els projectes estratègics rebran energia segons el seu valor, no per ordre d'arribada. Baró va esmentar les grans inversions anunciades recentment, com les de Volvo i Nipro, i una tercera a punt de cristal·litzar, com a mostra del lideratge de Lleida.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va emfatitzar l'alineació amb el Govern per planificar conjuntament el sòl industrial i negociar amb inversors, prioritzant sectors amb alta demanda de coneixement per reforçar l'ecosistema universitari. Miguel Luis Lapeña Cregenzán, director adjunt de Promoció de la Ciutat i la Cultura, va presentar el balanç d'Invest in Lleida, amb 25 projectes i 215 milions d'euros captats, incloent Lleida Truck Center i Nipro.
Es va presentar l'Ordenança municipal d’Espais d’Innovació per consolidar el sector tecnològic en tres espais estratègics: el Parc AgroBioTech, el Campus d’Agrònoms i el futur Parc de la Salut. Aquests projectes tindran acompanyament preferent i tràmits municipals reduïts.
L'estudi sobre l'evolució del comerç a Lleida (2022-2026), presentat pel professor Jaume Macià Amorós, va analitzar 6.128 locals, dels quals el 70% tenen activitat, principalment serveis (66%). Finalment, es va debatre l'estudi de mobilitat ferroviària de la línia Lleida-Montsó, proposant un servei de rodalies que recuperaria estacions històriques i podria captar entre 700.000 i 900.000 usuaris anuals.
