La Paeria, juntament amb l'Institut d'Estudis Ilerdencs, ha presentat la programació dels guardons, que enguany han rebut 88 originals: 25 per al premi d'assaig i 63 per al de poesia. La regidora de Cultura, Pilar Bosch, la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i la responsable de la programació literària de la Paeria, Rosa Mesalles, han detallat les activitats previstes.
La setmana d'actes, que tindrà lloc del 16 al 20 de novembre, culminarà amb l'acte de lliurament dels premis a la Seu Vella de Lleida el 20 de novembre. Aquest acte començarà amb un record a Josep Vallverdú, autor que dona nom a un dels guardons i que va morir el passat juliol. La regidora Pilar Bosch ha destacat que seran els primers premis "sense el mestre" i també ha lamentat la pèrdua del poeta Jaume Pont, vinculat als premis com a membre del jurat del Premi Màrius Torres.
La temàtica central d'enguany girarà entorn de la Guerra Civil espanyola, commemorant els 90 anys del seu inici. Es vol posar el focus en el patiment de la gent i la llengua durant aquell període. Es realitzaran accions literàries com 'No eran aceitunas, que fueron rosas...', en record a Federico García Lorca, i 'De aquella guerra. Teresa Pàmies, el compromiso y la memoria', dedicat a l'escriptora, cronista de la Guerra Civil i de l'exili.
La programació també inclourà una xerrada sobre espiritisme, una corrent poc coneguda que promovia la igualtat de les dones i el lliure pensament, introduïda a Catalunya per la família de Màrius Torres. Com és habitual, es presentarà la publicació de les obres guanyadores de l'edició anterior dels premis.
Els premis, convocats per l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, estan dotats amb 9.000 € cadascun i són dels millor dotats de Catalunya. El jurat del premi d'assaig està format per Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac. Per al premi de poesia, els membres són Josep Borrell, Teresa Colón, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat.
