Xènia Pérez: "Cantar a la gira d’Amaia és una oportunitat caiguda del cel"

La jove música lleidatana de 21 anys, trompetista de formació, compagina els seus estudis superiors a Barcelona amb el seu projecte personal Xens.

Una silueta d'una jove cantant amb un micròfon en un escenari gran il·luminat per focus de colors.

Una silueta d'una jove cantant amb un micròfon en un escenari gran il·luminat per focus de colors.

La vocalista i corista lleidatana Xènia Pérez (21 anys) ha parlat recentment sobre la seva experiència professional com a part de l'ensemble vocal de la gira de l'artista Amaia Romero per tot Espanya.

Xènia Pérez, originària de Lleida, és una música polifacètica que, amb només 21 anys, ja ha tocat la trompeta des dels 5 anys i ha estudiat cant modern al Liceu i al Taller de Músics de Barcelona. Actualment, compagina la seva formació superior amb la direcció d'assajos i la participació en cinc formacions diferents, com Ponent Dixie.

"Cantar a la gira d’Amaia és una oportunitat caiguda del cel i no vaig dubtar a aprofitar-la."

Xènia Pérez · Música i corista
L'oportunitat de formar part de l'equip d'Amaia Romero va sorgir quan l'equip de l'artista va contactar amb el Taller de Músics buscant un ensemble vocal. Pérez destaca l'alta exigència del projecte, que va més enllà del cant, incloent aspectes com el vestuari i la coreografia, i subratlla la importància del suport entre els setze membres del cor.
Entre els moments més emocionants de la gira, la corista recorda l'actuació a Pamplona, ciutat natal d'Amaia, el passat 3 de gener, on van celebrar l'aniversari de l'artista. També destaca l'experiència de cantar davant de 17.000 persones al Wizink Center de Madrid, un fet que considera “molt fort” i increïble.
A més de la seva feina amb Amaia, Xènia Pérez manté el seu projecte personal sota el nom artístic Xens. Ja ha publicat l'àlbum Full Circle (2024) i té previst llançar aviat un single en català titulat Punt i final, caracteritzat per un estil de pop acústic orgànic. Actuarà el 17 de febrer a la sala Byron de Barcelona.
Comparteix: