Tossa de Mar reivindica el seu parlar salat amb la presentació d'un llibre fruit de 12 anys de recerca

L'obra, d'Andreu Bosch Rodoreda i Carmelo Sallés Fernández, documenta el lèxic local i els seus vincles amb l'Alguer.

Imatge d'un llibre obert amb notes manuscrites sobre un dialecte local, amb un fons que suggereix la Costa Brava.
IA

Imatge d'un llibre obert amb notes manuscrites sobre un dialecte local, amb un fons que suggereix la Costa Brava.

L'Ajuntament de Tossa de Mar va acollir la presentació del llibre El català de Tossa, una recerca de dotze anys per preservar el patrimoni lingüístic local.

El volum, el número 21 de la col·lecció Quaderns d’Estudis Tossencs, és el resultat de dotze anys d’investigació i recull prop de 600 pàgines sobre el parlar tossenc, una variant del català oriental salat que es troba en recessió. Ha estat editat amb el suport de l’Arxiu Municipal, la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner.

"Recuperar i posar en valor la nostra parla és fonamental per mantenir la identitat cultural de Tossa. Aquest llibre és un pas més en aquest objectiu."

Martí Pujals · Alcalde de Tossa de Mar
Els autors combinen l’experiència local de Carmelo Sallés Fernández, autodidacta vinculat al Centre d’Estudis Tossencs que ha inventariat el lèxic durant més de vint-i-cinc anys, amb el rigor acadèmic del filòleg i lingüista Andreu Bosch Rodoreda, encarregat de la sistematització científica.
L’obra es divideix en tres parts principals: introducció, caracterització fònica i morfosintàctica, i un extens apartat de lèxic. A més, inclou una immersió cultural amb descripcions d’oficis i costums tradicionals de Tossa, destacant el vincle amb l’Alguer.

"Aquest treball mostra la vitalitat de la parla tossenca i també el seu lligam històric amb altres comunitats del Mediterrani. És un llegat que volem preservar per a les futures generacions."

Andreu Bosch Rodoreda · Filòleg i coautor del llibre
L’acte de presentació, celebrat a la sala La Nau, va comptar amb la presència de l’alcalde Martí Pujals, la diputada Natàlia Figueras, l’arxiver David Moré i la catedràtica jubilada de la UB, Lídia Pons Griera, codirectora de l’Atles Lingüístic del Domini Català.