Aquesta xifra rècord de detencions, principalment per robatoris i furts, il·lustra la problemàtica de la multireincidència. El rànquing d’arrestos durant el primer semestre del 2025 va ser liderat per un ciutadà sirià, atrapat 34 vegades. El van seguir un italià, amb 31 detencions, i un algerià, també amb 31, acusat de trencament de condemna.
Dels 12 delinqüents més detinguts, tots coincideixen en delictes de robatori i furt. La llista inclou individus de diverses nacionalitats, com un quart algerià (29 detencions) imputat per furt, robatori, exhibicionisme i agressió sexual, i un marroquí (26 arrestos) detingut per robatoris. El sisè lloc l’ocupa un espanyol, amb 26 arrestos, acusat de robatori, furt i tràfic de drogues.
La clau per acabar amb la multireincidència rau en què el sistema policial i judicial es compassin de tal manera que qualsevol detingut declarat culpable rebi el càstig en poc temps.
Tot i que els jutjats específics contra la multireincidència es van posar en marxa a Barcelona al maig per agilitzar els judicis ràpids, molts sospitosos continuen sortint al carrer ràpidament si no cometen un delicte greu. Aquesta situació permet la continuïtat de l’activitat delictiva, especialment en furts i robatoris.
En comparació, durant el 2024, els 12 delinqüents amb més arrestos van sumar 477 detencions. Globalment, el nombre total de detencions dutes a terme pels Mossos va augmentar un 8% entre el 2023 (43.473) i el 2024 (46.996). Un 65% dels arrestos del 2024 van ser de persones amb nacionalitat estrangera, tot i que els espanyols continuen sent la nacionalitat amb més detinguts.
