L'exposició Aiguafina, Els camins de l’Aigua, impulsada pel Centre d'Estudis Lacetans i altres entitats, fa un recorregut de 2.700 anys per la història de la gestió hídrica al Solsonès, des dels assentaments pre-ibèrics fins a la creació de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès. Corominas, llicenciat en Geografia i Història, destaca que la comarca s'ha vertebrat històricament al voltant de les canalitzacions i l'abastament.
“"Els solsonins ens hem fet la comarca a partir de la gestió de l’aigua"
La troballa més significativa de la recerca és l'existència d'una estació de depuració d'aigües residuals a Solsona que ja funcionava el 1929. Aquesta data la situa com la més antiga de l'Estat espanyol, superant la del Molinet a Reus (1937) i la de Madrid (1950). La depuradora, amb bases de decantació i tractament bacterià, va ser construïda per l'Ajuntament de Solsona arran d'una epidèmia de tifus el 1923.
L'enginyer responsable del projecte va ser Eusebi Martí Lamich, qui va dissenyar una solució tecnològica avançada per a l'època. Tot i que actualment les restes estan cobertes, l'Ajuntament ha iniciat prospeccions per localitzar la part cilíndrica i celebrar el centenari el 2029. Corominas ha anunciat que el descobriment, basat en plànols i reportatges fotogràfics de l'Arxiu Comarcal, es publicarà a la revista Opidum a finals de març o principis d'abril.
