Després d’una intensa nit de concerts a la plaça Major i música electrònica, els solsonins i solsonines, molts d’ells vestits amb les tradicionals bates, van omplir el centre històric. L’activitat frenètica va començar abans de l’hora oficial, amb escales i grues col·locant-se per facilitar la instal·lació dels guarniments.
Cap al migdia, el tram que va del Portal del Pont al Portal del Castell ja lluïa gairebé completament decorat. El carrer de Sant Miquel va captar les mirades amb una instal·lació d'un gran coet i diversos planetes, mentre que el carrer de Sant Cristòfol es va decantar per una temàtica cinèfila.
Més enllà de l’espectacle visual, les enramades són una gran expressió de cohesió social, convertint la feina col·lectiva en una veritable trobada ciutadana on les colles col·laboren en eines, idees i experiència.
Aquest esperit comunitari es fa visible a la plaça Major, on onegen les banderes de totes les colles oficials. La matinal festiva culmina amb el tradicional dinar de comparses a la plaça del Camp, un àpat popular que reforça els lligams i dona pas als dies centrals de la celebració.
