L'evolució de la llengua ha deixat un rastre de denominacions singulars que sovint confonen els forasters. Un dels casos més destacats és el de la Seu d'Urgell, on els seus habitants reben el nom d'urgellencs, una paraula que guanya complexitat quan es refereix a tota la comarca de l'Alt Urgell.
A les comarques tarragonines, la història feudal i l'etimologia àrab marquen la pauta. A Tàrrega, el terme targarí podria derivar del mot àrab at-tariga, que significa cruïlla de camins. Per la seva banda, a Torredembarra, el nom prové de l'antiga Torre d'en Barra, fet que dona lloc al gentilici torrenc.
“"Quan van inaugurar el campanar gòtic de Reus, van penjar d'un ganxo un ase perquè admirés la magnitud de l'obra."
El llegat de l'antiga Hispania romana encara és ben viu a les capitals de província. A Barcelona es manté el terme barcinonense, mentre que a Lleida (antiga Ilerda) conviu el nom d'ilerdense. A Tarragona i Girona, les formes tarraconense i gerundense recorden el passat de Tarraco i Gerunda.
Finalment, ciutats com Terrassa ofereixen alternatives com egarenc, un terme acceptat per la RAE que connecta directament amb el municipi romà d'Egara, demostrant que la identitat local és un mosaic de cultures superposades.
