El temple, situat a Vistabella, un petit nucli del Tarragonès, es troba en un entorn boscós que actua com a refugi visual i paisatgístic de la refineria de Repsol. Aquesta zona, històricament fèrtil i colonitzada pels romans, és avui la seu del clúster petroquímic més gran del sud d'Europa, contrastant amb la singularitat de l'obra de Jujol.
Localitats veïnes com La Secuita, La Pobla, El Morell, Puigdelfí i Perafort han vist els seus contorns envaïts per la infraestructura industrial, creant un paisatge que l'autor de la crònica compara amb una escenografia distòpica, evocant la pel·lícula Blade Runner.
Aquí al mig, en aquest punt fatigat del territori hi ha Jujol, amb els seus somnis transformats en arquitectura.
L'arquitectura de Jujol a Vistabella destaca per la seva filosofia de proximitat i reutilització de materials humils. L'artista va transformar objectes quotidians com llaunes en làmpades, relles en crismons i una sulfatadora en sagrari, utilitzant pedres i buscalls per crear un mobiliari i una estructura únics.
Aquest “cofre de bellesa” es manté dempeus, resistint els anys d'indiferència i la velocitat d'un present que avança en sentit contrari a la poètica i l'artesania. L'església s'alça com un testimoni en alerta i un refugi per a aquells que busquen la flama fràgil de l'Art.
