Recentment, un representant de l'extrema dreta al Parlament de Catalunya va generar un gran enrenou amb les seves declaracions. Després d'un incident en un partit de futbol on es va corejar una frase amb connotacions xenòfobes, el diputat va defensar la seva espontaneïtat. Adreçant-se a una diputada d'Esquerra Republicana, va afegir que si ella decidia no participar, «no la deportarem per això, almenys de moment», una afirmació que va ser àmpliament criticada.
“"Tarradas ha reconegut que va ser un error personalitzar les seves paraules sobre la diputada Najat Driouech i ha demanat disculpes públicament en cas que les seves declaracions hagin pogut resultar ofensives o hagin vulnerat el decoro de la Cambra."
Aquesta afirmació va ser de tal gravetat que el seu propi partit el va obligar a demanar disculpes. No obstant això, les disculpes es van centrar en la «personalització» de les paraules, i no en el contingut xenòfob del discurs. Aquest episodi subratlla la necessitat de combatre l'extrema dreta amb mètodes democràtics, ja que tant formacions com Vox com Aliança Catalana comparteixen una retòrica similar.
La preocupació rau en com aquests partits estan aconseguint imposar el seu relat, estenent la por entre la ciutadania. El concepte de «prioritat nacional» es ven fàcilment, i es poden sentir exemples d'aquesta influència en la vida quotidiana. Un cas recent a Tarragona il·lustra com la desinformació pot arrelar, amb una ciutadana expressant que una persona d'origen estranger havia estat atesa abans que ella a urgències, sense entendre el sistema de triatge basat en la gravetat.
Aquests incidents posen de manifest la importància de combatre les mentides i els discursos d'odi amb la veritat i la paraula, fins i tot quan sembla una tasca difícil.
