Les infermeres de Tarragona, essencials però amb dèficit de reconeixement i personal

La província de Tarragona necessita 3.000 infermeres addicionals per garantir un servei de qualitat, malgrat la seva alta qualificació i experiència.

Imatge genèrica d'un estetoscopi sobre documents mèdics, simbolitzant la professió infermera.
IA

Imatge genèrica d'un estetoscopi sobre documents mèdics, simbolitzant la professió infermera.

El Dia Mundial de la Infermera, celebrat el 12 de maig, posa de manifest la situació crítica de la professió a Tarragona, on es necessiten 3.000 infermeres més per cobrir les necessitats assistencials.

Actualment, la província de Tarragona compta amb més de 4.600 infermeres, però el Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) adverteix que aquesta xifra és insuficient. Per oferir una atenció òptima a la ciutadania, es requeririen aproximadament 3.000 professionals addicionals. Aquesta demanda es fonamenta en estudis que demostren una reducció de la mortalitat quan es reforça la presència infermera en els sistemes de salut, d'aquí el lema d'enguany: 'Les infermeres empoderades salven vides'.

"Reforçar el paper de la infermeria no és opcional, és estratègic per a la sostenibilitat del sistema de salut."

un portaveu del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona
Les infermeres de Tarragona destaquen per la seva experiència, amb un 40,8% que acumula més de 21 anys de trajectòria professional. A més, són les que més medicaments han prescrit a Espanya, amb un 44,4% del total, enfront del 17,3% de la resta del país. Malgrat aquesta alta qualificació, el CODITA alerta que un 14,25% de les infermeres tarragonines es jubilarà en la pròxima dècada, fet que podria agreujar encara més la manca de personal.
Pel que fa a la formació, un 28,6% ja posseeix un títol d'especialista, superant la mitjana estatal del 18%. L'especialitat d'infermeria familiar i comunitària concentra el major nombre d'especialistes, amb un 66,7%. No obstant això, un 40,5% de les infermeres desitjaria especialitzar-se i no pot, evidenciant la necessitat d'ampliar les opcions de formació i desenvolupament professional.
El sector també denuncia un dèficit estructural de lideratge. Només un 3% de les infermeres a Tarragona i les Terres de l'Ebre ocupen càrrecs directius o de gestió. Aquesta situació es veu agreujada per la tendència creixent a eliminar les figures de les directores d'infermeria en alguns centres, malgrat la seva responsabilitat en la gestió de personal, recursos i unitats sanitàries. La investigació infermera tampoc rep el suport necessari, amb menys del 5% del col·lectiu dedicat a aquesta tasca, sovint per vocació i compaginant-la amb la feina clínica.
Aquesta manca de reconeixement i les condicions laborals han portat a un 59,2% de les infermeres de Tarragona a considerar abandonar la professió. L'estrès, la sobrecàrrega i la pressió assistencial, que afecta el 91,1% del col·lectiu, estan erosionant el sistema des de dins. Es fa imperatiu un canvi de model que superi l'enfocament biomèdic i aposti per una atenció centrada en les cures i les necessitats reals de les persones, especialment davant una població cada vegada més envellida i amb més malalties cròniques.