Les narcollanxes han reduït dràsticament la seva presència a les costes de Tarragona, marcant un canvi significatiu en les operacions de les organitzacions criminals. Fa uns anys, el litoral tarragoní era una de les principals vies d'entrada d'haixix a Europa, però ara les màfies han reorientat els seus negocis cap a la cocaïna i el tràfic de persones, considerats més rendibles i amb menys riscos.
El cap de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona, el capità David Herreras, explica que la província ha deixat de ser atractiva per a moltes xarxes dedicades a l'haixix. Des de principis de 2025, s'ha observat un descens en els alijos i la detecció d'embarcacions, una tendència atribuïda tant a la pressió policial dels últims anys com a la transformació del mercat internacional de drogues.
Les investigacions policials entre 2021 i 2024 van dificultar l'assentament d'aquestes organitzacions, fent que consideressin Tarragona un territori complicat. Històricament, el sud de Catalunya ja s'utilitzava per al contraban de tabac i reunia condicions favorables com platges extenses i una orografia que facilita la vigilància.
La cocaïna, en canvi, arriba majoritàriament per altres vies, com contenidors marítims o bucs de càrrega. Tot i això, la frontera entre els negocis es difumina, ja que s'han detectat paquets de cocaïna en alijos d'haixix. Les estadístiques reflecteixen aquesta evolució, amb nombrosos decomisos d'haixix entre 2021 i 2023 a platges com Waikiki, Riumar, La Móra i Tossa de Mar, així com operacions dels Mossos d’Esquadra.
La pressió policial ha obligat les organitzacions a mobilitzar més infraestructura, incloent combustible, embarcacions auxiliars i vigilància, augmentant l'exposició i facilitant la tasca policial. Aquesta complexitat també requereix reclutar més persones, creant estructures fragmentades on el propietari de la droga pot estar al nord d'Àfrica mentre altres cèl·lules s'encarreguen del desembarcament i transport.
El canvi en el mercat internacional de la droga, amb una disminució del preu de la cocaïna per sobreproducció, és un factor clau. La 'ruta inversa' permet intercanviar haixix per cocaïna, fent que aquesta última sigui una mercaderia molt més protegida. La pèrdua d'un alijo de cocaïna representa una pèrdua econòmica molt més gran que la d'haixix, la qual cosa ha endureït les mesures de seguretat, incloent l'ús d'armes llargues per protegir-se de la policia i de bandes rivals.
Algunes organitzacions utilitzen ara embarcacions modificades per al tràfic de persones, una activitat més rendible ja que el pagament es realitza abans del viatge. Aquesta mutació, juntament amb la transició cap a la cocaïna, explica per què el descens dels desembarcaments d'haixix no implica necessàriament una reducció de l'activitat criminal, ja que les estructures i la logística continuen existint, orientades a nous negocis.
