L'estudi, liderat per Laura Galán Palomares, investigadora adscrita de l'ICAC i membre de l'equip ArPA-LIRA, ha estat publicat a la revista Archivo Español de Arqueología. Aquesta investigació actualitza i millora substancialment el treball de referència anterior, ampliant el nombre de paviments coneguts de 90 a 171.
El treball, basat en la tesi doctoral de Galán que va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de la URV, analitza la presència i evolució dels revestiments decoratius de marbre entre els segles I i IV dC. Examina aspectes cronològics, tècnics, materials i territorials, oferint una nova perspectiva sobre la producció, distribució i consum del marbre a les províncies occidentals de l'Imperi romà.
Entre les conclusions principals, destaca l'adopció primerenca de models decoratius italians, seguida per un procés de producció local i regional. La investigació documenta la coexistència de paviments importats amb altres elaborats en tallers provincials, i la incorporació de materials d'origen hispà, evidenciant una xarxa pròpia de producció i distribució.
Ciutats com Tarraco, Carthago Nova, Emporiae o Caesar Augusta es confirmen com a centres clau de recepció i redistribució de marbre, un material que es va convertir en un element de representació social i prestigi en espais públics i privats.
L'estudi també posa de manifest la pràctica habitual de reutilització de marbre provinent de paviments anteriors durant tota l'època imperial, reflectint el valor econòmic i simbòlic d'aquest material en la cultura material romana.
Segons l'autora, els paviments marmoris de la Hispània Citerior no són simples imitacions dels models metropolitans, sinó l'expressió d'una cultura material pròpia que adapta i reinterpreta les tendències romanes a les realitats econòmiques, socials i territorials de les províncies.
L'article ha estat publicat al volum 99 (2026) de la revista Archivo Español de Arqueología, editada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i està disponible en accés obert.
