Nous habitatges públics a deu municipis de Tarragona

El Govern de la Generalitat licitarà la construcció de 566 pisos en 31 localitats catalanes, amb un focus especial en solars de petites dimensions.

Imatge genèrica d'un plànol de construcció amb un casc de seguretat i una cinta mètrica, simbolitzant el desenvolupament d'habitatges.
IA

Imatge genèrica d'un plànol de construcció amb un casc de seguretat i una cinta mètrica, simbolitzant el desenvolupament d'habitatges.

El Govern de la Generalitat, amb el president Salvador Illa al capdavant, ha signat convenis amb ajuntaments per impulsar la construcció de 566 habitatges públics en 31 municipis catalans, deu dels quals es troben a la província de Tarragona.

La iniciativa, que s'emmarca en el pla 50.000 per ampliar el parc públic d'habitatge fins al 2030, preveu la licitació de 42 terrenys amb capacitat per a 20 pisos o menys. Aquesta estratègia està dissenyada per facilitar la participació de petites empreses constructores i atendre les necessitats de municipis amb menys recursos tècnics.
Els municipis tarragonins beneficiats per aquesta primera fase inclouen El Vendrell i Calafell (Baix Penedès), Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Alcover (Alt Camp), La Canonja (Tarragonès), Almoster, Les Borges del Camp i Mont-roig del Camp (Baix Camp), Falset (Priorat) i La Sènia (Montsià).

"És un sistema enormement flexible, adaptat a la realitat dels municipis."

Salvador Illa · President de la Generalitat
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que aquest mètode representa 'una nova línia de treball inèdita' i ha subratllat la importància de la col·laboració amb els ajuntaments per incrementar el parc d'habitatge públic a Catalunya.
En representació dels consistoris, l'alcalde de Planoles, David Verge, ha defensat la construcció d'habitatge com a 'clau' per retenir els joves i revitalitzar el dinamisme econòmic i social en pobles que han patit una pèrdua significativa de població. Ha demanat més suport a la Generalitat per afrontar les limitacions municipals, especialment en finançament i capacitat tècnica.
Els acords estableixen que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya supervisarà el compliment de les condicions durant 75 anys, després dels quals els habitatges revertiran als ajuntaments. Els consistoris es comprometen a agilitzar les llicències d'obres i els processos administratius. Pel que fa a l'adjudicació, els ajuntaments podran gestionar directament la selecció dels beneficiaris o delegar-la, sempre sota criteris de transparència i amb la possibilitat d'establir requisits com l'empadronament.
En total, aquesta primera fase preveu la licitació de 63 terrenys per construir fins a 823 habitatges. Illa ha afirmat que Catalunya lidera la construcció d'habitatge protegit a l'Estat, amb 3.517 pisos protegits aixecats el 2025, representant tres de cada deu a Espanya.