La capital de la Costa Daurada registra una mitjana de 31.778 persones diàries en concepte de població estacional, una xifra gairebé idèntica a la dels seus 30.442 residents. Això significa que la càrrega de població real que suporta la localitat habitualment duplica el nombre d'empadronats, arribant a les 62.220 persones.

Aquesta dinàmica no és exclusiva de Salou. Altres municipis de la demarcació de Tarragona també figuren al 'top 25' de l'Idescat per la seva població estacional. Entre ells es troben Tarragona, Cambrils, Mont-roig del Camp, Calafell, El Vendrell i Vila-seca, que ocupa la quinzena posició. Aquests destins turístics de referència copen la part alta de la classificació.

Salou ha mantingut la segona posició des de l'any 2009, i abans que Barcelona la superés, va liderar el rànquing català des del 2002, quan es van començar a recollir aquests registres. Només durant el 2020, any de la pandèmia i de les restriccions de mobilitat més severes, va caure fins a la sisena plaça.

El catedràtic d'Economia de la URV i expert en Economia del Turisme, Juan Antonio Duro, subratlla que aquesta elevada població estacional es deu principalment als fluxos turístics. Els valors més alts a Salou el 2024 es van concentrar en el tercer trimestre (de juliol a setembre), amb 72.335 persones addicionals, i també van ser significatius de març a maig, amb 39.231.

Aquesta estadística és crucial, ja que posa de manifest la pressió sobre la prestació de serveis públics. Duro explica que els municipis reben finançament en funció de la població resident, no de l'estacional, a la qual també han d'atendre. Això genera necessitats addicionals en àmbits com la recollida de residus, la seguretat i la despesa pública general, obligant aquests municipis a proveir més serveis dels habituals.