La pràctica de saltar des de les roques al mar, prohibida i perseguida per la policia, persisteix a prop de les platges de Tarragona. La recent mort de tres menors d'entre 12 i 13 anys, ofegats prop d'un dels punts de salt en circumstàncies encara no aclarides, ha tornat a posar el focus en aquesta activitat que ha causat múltiples accidents greus i mortals en els últims 15 anys.
Les dues zones de salt més freqüents, plenament identificades per la policia i els socorristes, estan sota vigilància constant de la Guàrdia Urbana, amb la Unitat de Vigilància de Platges i les seves quatre parelles d'agents patrullant els 15 quilòmetres de litoral. Tot i la vigilància diària, la pressió policial no ha aconseguit erradicar aquesta pràctica, especialment arrelada entre grups d'adolescents i joves.
Els agents expliquen que els grups, formats per fins a 15 joves, fugen quan detecten la presència policial. Molts d'ells són menors que, lluny de la mirada dels pares i en zones apartades, coneixen la prohibició i les possibles multes. Els cartells d'advertència i les barreres per accedir a zones restringides sovint pateixen actes vandàlics.
En alguns casos, els saltadors han arribat a llançar pedres cap als socorristes de la Creu Roja, que també realitzen tasques de vigilància des del mar i alerten la Guàrdia Urbana. Els joves semblen tenir avantatge en aquest joc del gat i el ratolí en els quilòmetres de platja, ja que els agents rarament inicien persecucions per les roques per evitar més perills.
En dies de mar en calma, les zones de salt poden semblar inofensives, però les corrents i el propi oleatge poden convertir-les en una trampa mortal. Un agent assenyala la Cova del Gos, un dels punts on va ser rescatat un dels nens ofegats el 19 de juny, recordant que amb mala mar és impossible sortir nedant. Unes flors sobre les roques commemoren les tres víctimes.
Un altre punt concorregut es troba darrere del Fortí de la Reina, prop de la platja del Miracle. L'alçada de les roques supera els cinc metres, i aquí va morir ofegat un turista alemany el 28 de març de 2024 intentant salvar un menor que havia saltat. També es recorda el cas d'un jove que va quedar tetraplègic l'any passat en impactar contra la sorra en saltar de cap, evidenciant els greus riscos de les profunditats variables.
Malgrat els accidents, les actuacions policials i les denúncies són els únics indicadors tangibles del problema. Segons la Guàrdia Urbana de Tarragona, el 2025 es van registrar 65 actuacions i es van imposar 20 denúncies per "salt de roca". En les primeres setmanes de la campanya d'estiu del 2026, s'han comptabilitzat una actuació i quatre denúncies per desobediència.
La prevenció d'accidents depèn de l'autoprotecció dels banyistes, la pedagogia i la conscienciació, complementades per la pressió policial i les multes, per dissuadir els saltadors fins i tot quan l'atenció mediàtica disminueixi.
