El sector educatiu es mobilitza aquest 11 de febrer per reclamar millores estructurals. Toni Cabanillas, professor de Llengua Castellana i Literatura a l'Institut Vila-seca, explica que la situació actual impedeix oferir una atenció adequada a l'alumnat. Segons el docent, el Govern no considera l'educació una prioritat, incomplint la llei que exigeix destinar el 6% del PIB al sector, xifra que actualment no arriba ni al 3%.
“"Considerem que no la podem oferir. Falten recursos i això vol dir que falta personal per atendre la diversitat i la inclusió de les classes com toca."
Una de les queixes principals és l'asfíxia burocràtica que pateixen els centres. Cabanillas lamenta que els docents dediquen més temps a omplir formularis i informes que a preparar les lliçons. Aquesta càrrega administrativa, sumada a unes ràtios que sovint superen els 30 alumnes per aula, dificulta l'aplicació de plans individualitzats per a alumnes amb necessitats especials com el TDAH o l'autisme.
“"Dedico més temps a fer d'administratiu que a preparar les classes. Ho volen burocratitzar tot, però això no vol dir atendre-ho millor."
A més de les mancances de personal, el col·lectiu denuncia una pèrdua del 20% del poder adquisitiu en els darrers vint anys. Tot i que la vocació manté el sistema dempeus, els docents reclamen al Departament d'Educació una confiança real en la seva tasca i una reducció de les hores lectives per poder gestionar la complexitat creixent de les aules actuals.
