Manel González (Tarragona, 1990) va iniciar la seva trajectòria internacional fa 15 anys quan va marxar a Tolosa amb una beca Erasmus mentre estudiava a la URV. Després de doctorar-se en tecnologia electrònica capaç de sobreviure a temperatures extremes i a la radiació espacial, va ser contractat pel CNES, l'agència espacial francesa, on actualment és expert en electrònica i electromagnetisme.
“"La meva feina s'assembla a les urgències d'un hospital, però amb avaries. Els meus pacients són components electrònics que s'espatllen misteriosament en les últimes fases abans de ser integrats als instruments."
La seva tasca és crucial per evitar retards en projectes d'alt risc, ja que ha de trobar ràpidament la causa de les avaries i proposar solucions. González participa en la missió Dragonfly de la NASA, que enviarà un dron de 450 quilos a explorar Tità, la lluna més gran de Saturn. Ha contribuït al desenvolupament de DraMS, un instrument per analitzar la química d'aquest món, considerat molt prometedor per a l'astrobiologia.
A més, forma part de l'equip d'Athena, el futur telescopi de raigs X de l'Agència Espacial Europea (ESA), dissenyat per observar fenòmens invisibles com els forats negres. El repte tècnic és extrem: el detector ha d'operar a 50 milikelvin (uns -273ºC), i González treballa en la complexa connexió elèctrica que permeti aquesta operació sense escalfar el sistema. També ha participat en la missió japonesa Martian Moons eXploration per estudiar les llunes de Mart, Fobos i Deimos.
