La 5a edició de l’Agrifood International Congress ha identificat la sobreregulació, els colls d’ampolla i les tensions internacionals com els principals factors de disrupció per a la cadena de valor agroalimentària. Davant d’escenaris volàtils, els ponents van destacar la capacitat d’adaptació i agilitat del sector per trobar respostes. Entre els reptes, es va assenyalar la pèrdua de competitivitat per regulació excessiva, la necessitat d’explorar noves oportunitats de negoci en energies i desenvolupament rural, i la millora dels fluxos logístics per a models més eficients i sostenibles. Amb més de 120 participants, el congrés reafirma el lideratge del Port de Tarragona com a port agroalimentari del Mediterrani.
El catedràtic d’economia de la Columbia University, Xavier Sala-i-Martin, va impartir la ponència inaugural 'Un món en tensió', identificant vuit factors de disrupció global: les polítiques de Donald Trump, la desglobalització, els conflictes bèl·lics i la fragilitat de corredors comercials clau (Ormuz, Suez, Malacca), la inseguretat alimentària, la fragilitat de la joventut, la polarització política i social, la complaença d’Europa i la revolució tecnològica amb la intel·ligència artificial.
Sala-i-Martin va oferir cinc consells per a la gestió d’escenaris convulsos: entendre el món actual, experimentar, diversificar, identificar el "fum" de la realitat i evitar la complaença.
La segona jornada va incloure la ponència 'La regulació europea com a "game changer" del comerç agroalimentari', a càrrec de Carme Soler, directora d’ASFAC. Va explicar els efectes del reglament EUDR, que exigeix traçabilitat des del productor fins al consumidor final, generant un sobrecost estimat de més de 150 milions d’euros anuals (un 12% d’increment), i va defensar la necessitat de "regular sense perdre competitivitat" per garantir la seguretat del subministrament.
La taula rodona 'Food, feed, fuel' va abordar el rol de les matèries primeres en la transició energètica. Alberto Carmona (NixAl Commodities), Joan Bolet (Vertex Bioenergy) i Joaquín Gaitán (ADM Agro Ibérica) van destacar la producció de bioetanol com a oportunitat per a la descarbonització i el dinamisme rural. Es va explicar que el midó de blat de moro s'utilitza per al bioetanol, deixant la proteïna per a pinsos, i que el bioetanol redueix un 70% les emissions respecte a l'etanol convencional. També es va esmentar la captura de CO2 i l'aposta per l'economia circular.
La taula rodona 'Resiliència, costos i decisions reals en un entorn disruptiu' va comptar amb Jaume Arimany (Bunge), J.R. Albareda (Vall Companys) i Josep Ribó (BonÀrea). Es va posar en valor l'adaptabilitat del sector, la disponibilitat de diverses matèries primeres i la resiliència de companyies globals. Pel que fa als costos, es va remarcar la importància de minimitzar-los i la gestió per sobre de la inversió, destacant la necessitat d'equips humans preparats.
La taula 'El nou coll d’ampolla dels agroalimentaris' va analitzar la falta de capacitat d’emmagatzematge, la poca disponibilitat de transportistes i la necessitat de models logístics eficients. Ramón García (Ership) va presentar noves inversions a Port Tarragona per augmentar la capacitat d’estocatge i millorar l’operativa ambiental. Javier Dolader (Grupo Jorge) va explicar l'aposta pel ferrocarril per connectar el port amb centres de producció a l'Aragó, invertint en una superfície logística pròpia. Carles Segura (Port de Tarragona) va destacar la inversió en infraestructura portuària, com l'ampliació del calat del Moll de Castella, per millorar l'eficiència i reduir emissions. Es va subratllar la necessitat de col·laboració públicoprivada.
