La tècnica, coneguda com a EBUS (eco-broncoscòpia), combina una broncoscòpia convencional amb un ecògraf incorporat a la punta de l'endoscopi. Permet visualitzar i obtenir mostres dels ganglis del mediastí amb gran precisió, fet que és fonamental per determinar l'estadi de la malaltia, especialment en el càncer de pulmó, on representa entre el 80% i el 90% dels procediments.
Segons Vanessa López, especialista del Servei de Pneumologia, l'EBUS permet estudiar l'afectació dels ganglis limfàtics (factor N de la classificació TNM), una informació clau per decidir el tractament i conèixer el pronòstic del pacient. La tècnica permet obtenir mostres mitjançant puncions amb agulla fina, i un patòleg pot analitzar-les a la mateixa sala per assegurar la qualitat del material.
Aquesta tecnologia evita en molts casos intervencions quirúrgiques més agressives com la mediastinoscòpia, que abans requeria un ingrés hospitalari de com a mínim 24 hores. L'EBUS es realitza amb anestèsia general i el pacient sol rebre l'alta el mateix dia.
Tot i que la seva principal indicació és el càncer de pulmó, l'ecobroncoscòpia també s'utilitza per diagnosticar altres malalties toràciques com la sarcoïdosi i la tuberculosi ganglionar, així com metàstasis d'altres tumors. La seva importància ha crescut per la necessitat d'informació precisa sobre l'afectació ganglionar per seleccionar els tractaments més adequats davant l'existència de noves teràpies.
A més del diagnòstic inicial, la tècnica permet el reestadiatge del tumor, avaluant l'evolució de la malaltia després de tractaments com la quimioteràpia, la radioteràpia o la immunoteràpia.




