La cessió de solars a la Generalitat per a la construcció d'habitatge social s'ha consolidat com la mesura més efectiva entre els municipis. Ciutats com Tarragona, Reus, Cambrils, el Vendrell i Valls ja han facilitat terrenys per al pla de 50.000 habitatges de l'executiu català fins al 2030. Paral·lelament, l'aplicació de recàrrecs a l'IBI per a pisos buits i la compra d'habitatges per tempteig i retracte són altres estratègies.
Pel que fa a la construcció pròpia, només Tarragona i Reus estan impulsant projectes directes. A la capital tarragonina s'estan aixecant 192 habitatges que s'esperen acabar el juny de 2026. L'ús de recàrrecs a l'IBI s'estén a municipis com Vila-seca, Tarragona i Torredembarra, on la penalització pot arribar al 150% per a propietaris de múltiples habitatges desocupats.
“"Els ajuntaments que no tenim un múscul financer bo i no podem donar ajudes a la població sí que podem donar beneficis fiscals."
Altres municipis, com Torredembarra i Montblanc, han optat per bonificacions de l'IBI de fins al 95% per als habitatges destinats a lloguer social. A Valls, l'ajuntament ha intentat contactar amb la Sareb per mobilitzar el seu parc immobiliari, tot i les dificultats reconegudes per la regidora d'Habitatge.
“"Hem intentat parlar amb ells, però és molt difícil contactar-hi. Suposo que tampoc els hi interessa massa que els anem al darrere."
Malgrat la urgència, municipis turístics amb un alt volum de segones residències, com Salou i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, encara no han implementat cap mesura concreta. Salou només ha anunciat la redacció d'un Pla Local d'Habitatge.
