La catalogació de l’antiga Universitat Laboral de Tarragona obre el debat urbanístic

La proposta d'En Comú Podem per declarar el complex BIC confronta la preservació de la memòria històrica amb l'ampliació del Port.

Vista d'una façana arquitectònica imponent al costat d'una zona portuària, simbolitzant el conflicte entre patrimoni i desenvolupament.

Vista d'una façana arquitectònica imponent al costat d'una zona portuària, simbolitzant el conflicte entre patrimoni i desenvolupament.

La iniciativa d'En Comú Podem per catalogar l'antiga Universitat Laboral de Tarragona com a Bé d’Interès Cultural (BIC) ha obert el debat sobre la conciliació entre la memòria històrica i el desenvolupament urbà a la ciutat.

El Complex Educatiu és un referent emocional i històric per a milers de tarragonins i persones de les comarques veïnes que hi van cursar part de la seva formació. La voluntat de preservar aquest vincle és legítima, però s'ha de ponderar amb els beneficis del trasllat previst cap a la zona de Ponent.
Aquest trasllat implicaria una inversió significativa per modernitzar les instal·lacions educatives, adequant-les a les necessitats formatives del segle XXI. A més, l'operació és clau per desencallar altres projectes urbanístics vitals per a Tarragona.
Un dels projectes més importants que depèn d'aquest moviment és el trasllat d’Exolum, una operació que va ser la causa de l'anul·lació del POUM del 2013 per una sentència del Tribunal Suprem.
La qüestió no s'ha de veure com un dilema irresoluble. Una declaració com a BIC no implica necessàriament la congelació total del solar. Una planificació acurada podria permetre preservar alguns edificis emblemàtics del complex i integrar-los en un ús compatible amb l'activitat del Port de Tarragona, mantenint viva la memòria col·lectiva.
Comparteix: