L'augment de compradors estrangers a la província de Tarragona es produeix en paral·lel a la fase final de les anomenades 'golden visa', els permisos de residència vinculats a inversions d'elevat import. Des de la posada en marxa del programa l'any 2014 s'han concedit un total de 834 permisos, segons dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La majoria d'aquestes autoritzacions estan associades a l'adquisició d'habitatge, un factor que ha reforçat el pes del comprador estranger en determinats segments del mercat. Aquest context coincideix amb un escenari de forta tensió sobre l'accés a l'habitatge, marcat per l'encariment dels preus i l'escassetat d'oferta disponible.
En aquest marc, la Generalitat estudia aplicar limitacions a determinades operacions immobiliàries en zones considerades tensionades, una proposta que ha reobert el debat sobre el paper de la inversió estrangera. El director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Héctor Simón, analitza aquestes mesures amb cautela.
“"Més enllà de la dificultat de definir què és exactament una compra especulativa, la mesura suposa una limitació a la lliure circulació de capitals."
Simón subratlla que, fins ara, no existeix una evidència empírica sòlida que vinculi de forma directa la compra d'habitatge per part d'estrangers o inversors amb l'increment generalitzat dels preus. Segons ell, "L'informe que valida aquesta mesura no aporta dades suficients que demostrin una relació causal clara".
A més, l'expert alerta de possibles efectes secundaris no desitjats: "Eliminar part dels compradors no garanteix que els preus baixin ni que les famílies amb menys recursos puguin accedir a aquests habitatges; seguiran tenint les mateixes dificultats". Una reducció abrupta de la demanda podria afectar la rehabilitació del parc existent i la promoció de nova vivenda, agreujant el desequilibri entre oferta i demanda.
