Les cooperatives agrícoles de les comarques de Ponent estan treballant conjuntament per desenvolupar noves estratègies que ajudin a combatre l'aranya roja del panís. Aquesta plaga pot assecar les plantes prematurament i reduir la collita fins a la meitat. Una de les tècniques que s'està provant consisteix en l'alliberament d'àcars fitoseids, depredadors naturals de l'aranya, mitjançant drons. Aquest mètode permet tractar superfícies més grans de manera més precisa que l'aplicació manual tradicional.
Aquest sistema de control biològic també es considera una alternativa als productes fitosanitaris, especialment després que el Ministeri d'Agricultura no hagi autoritzat enguany l'ús de l'abamectina, el principal producte utilitzat fins ara per combatre aquesta plaga. L'aranya roja, que en realitat és un àcar i pot presentar diferents tonalitats, pot causar pèrdues significatives en el cultiu del panís, i la seva incidència com a plaga ha ressorgit notablement des del 2017.
Segons Núria Ris, tècnica de la Cooperativa Sant Miquel de Bell-lloc d'Urgell, la presència d'aquest àcar, especialment durant la floració al juliol, provoca que les plantes de panís s'assequin abans que els grans madurin, resultant en una caiguda de la producció. La manca d'una solució eficaç i la prohibició de l'abamectina per part de la Unió Europea des del 2023 han impulsat la recerca d'alternatives.
En resposta a aquesta situació, la Cooperativa de Bell-lloc d'Urgell, juntament amb altres cooperatives de Ponent, estan duent a terme projectes d'investigació, incloent l'alliberament d'àcars depredadors amb dron. Aquestes iniciatives són liderades per Agrotecnio-Universitat de Lleida i l'empresa Agronatur Biocontrol, amb les aplicacions de dron a càrrec d'Agronedia. Aquest any marca la primera vegada que s'utilitzen drons per a aquest propòsit, substituint les aplicacions manuals anteriors.
David Valverde, cap de producció d'insectes d'Agronatur i responsable del projecte amb drons, explica que la introducció de fitoseids ajuda a mantenir la plaga per sota d'un nivell de danys, tot i que no l'elimina completament. El principal repte és assegurar que els àcars s'instal·lin de manera permanent als camps. Un cop establerts, ja no és necessari utilitzar abamectina, i els efectes positius es comencen a observar ràpidament. A diferència de l'abamectina, que té un efecte de xoc temporal, els depredadors biològics, si s'adapten, ofereixen una solució més sostenible a llarg termini.
