El llegat cultural del Mestre Güell ressona a Tàrrega

La ciutat de Tàrrega es prepara per commemorar el centenari de la mort del Mestre Güell, figura clau en la cultura local.

Imatge genèrica d'una biblioteca amb llibres i un faristol, simbolitzant el llegat cultural.
IA

Imatge genèrica d'una biblioteca amb llibres i un faristol, simbolitzant el llegat cultural.

La ciutat de Tàrrega es prepara per commemorar el centenari de la mort del Mestre Josep Güell el 2030, una figura fonamental en la promoció de la cultura i el catalanisme a la localitat.

Després d'una extensa anàlisi de la vida i obra del Mestre Güell, és el moment de reflexionar sobre la seva profunda empremta. Una eina essencial per aprofundir en el seu pensament és el recull crític publicat per Quim Capdevila l'any 2009, dins la Col·lecció Natan de l'Ajuntament de Tàrrega.
Més de 150 anys després del seu naixement, la influència del Mestre perdura a la ciutat, manifestant-se en tradicions com el ball de l'Eixida o les melodies dels balls de bastons. També es fa present quan l'Orfeó interpreta Lo mercat de Tàrrega o en passejar pel parc de Sant Eloi i contemplar la seva ermita.
L'esperit del Mestre Güell es reflecteix en la manera d'entonar la llengua, en el sentiment de pertinença a la identitat catalana i en l'orgull de construir el destí del país. Entre les seves moltes aportacions, destaca la seva capacitat per transmetre emoció a través de l'art i la bellesa, amb una passió que encomanava a tots els qui l'envoltaven.

"Molts ens digueren que la idea que portem no faria may solch en aqueixa terra tant seca en coses d’art; però nosaltres, encarinyats en les belleses que han creat los grans genis, les hem anat escorcollant de poch en poch, anant repulint sos bells detalls per a que pogués arribar a la sublimitat del conjunt... perquè amich, lo picar en fret és molt pesat."

un portaveu de l'Ajuntament de Tàrrega
El pensament ideològic del Mestre Güell s'alineava amb els principis estètics del modernisme, amb una visió idealista que buscava la transformació cultural i moral del seu entorn. Amb el temps, va adaptar aquesta voluntat de regeneració social al corrent noucentista, i la creació de l'Orfeó Nova Tàrrega va ser un exemple del seu rigor i disciplina, amb l'objectiu de crear una obra perdurable.
La seva tasca es va centrar en el cultiu de l'educació dels sentiments, amb amor per l'art i la bellesa, i una coherència moral que va portar a l'espiritualització dels cors. L'Orfeó Nova Tàrrega, sota la seva direcció, va mobilitzar més d'un centenar de cantaires, instruint-los i educant els seus sentiments.

"La llengua és el pilar bàsic de l’ànima catalana, perquè el poble que retroba sa llengua se retroba a si mateix."

un portaveu de l'Ajuntament de Tàrrega
Com a ferm promotor del catalanisme, el Mestre Güell sempre va destacar la importància de la llengua com a fonament de la identitat catalana, una idea que també defensava el seu admirat Enric Prat de la Riba en la seva obra La Nacionalitat Catalana.
Amb el 2030 a l'horitzó, Tàrrega té el repte de preparar-se per divulgar l'obra i l'esperit del Mestre Josep Güell i Guillaumet, assegurant que el seu llegat continuï inspirant les futures generacions.