La gimnàstica rítmica va arribar a Tàrrega de la mà del Mestre Güell, qui va ser un dels primers a introduir aquesta modalitat artística a Catalunya. Poc després de la seva arribada, va començar a impartir classes al pati de casa seva, al carrer de la Font, convertint-se en un pioner d'aquest nou art esportiu a la localitat.
La inspiració per a aquesta iniciativa va sorgir de la seva formació a l'Institut Català de Rítmica Plàstica, fundat el 1913 per Joan Llongueras. Llongueras, músic, poeta i educador, s'havia diplomat en Rítmica a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra el 1911. El Mestre Güell va assistir a un dels primers cursos per a professors, demostrant un gran entusiasme malgrat ser el participant de més edat.
“"Era la persona de més edat que assistia al curs, el més coratjós, el més decidit, el més puntual i el més entusiasta. Amb la seva barba respectable que ja començava a grisejar em digué: ‘He començat ja massa vell a aprendre això de la Rítmica! Quina llàstima! En aquestes classes em sento rejovenir; però després quan tornaré a Tàrrega, qui me’ls traurà els meus anys?’"
La relació entre el Mestre Güell i Llongueras va ser duradora i productiva. Una anècdota recollida per Josep Maria Andreu a la Nova Tàrrega relata com el senyor Joanet del Pastiri va trobar ambdós mestres assajant gimnàstica rítmica al carrer de la Font, amb un tocant el piano i l'altre realitzant moviments de ballet, una escena que el va desarmar per la seva originalitat.
La novetat i l'interès per aquesta disciplina van portar a un fet inèdit: la primera i única gravació cinematogràfica del Mestre Güell i els seus alumnes practicant gimnàstica rítmica a casa seva. Aquesta filmació es va realitzar el 1914, quan l'Ajuntament de Tàrrega va encarregar un enregistrament dels actes de la Festa Major de Maig. Gràcies a la gestió del fotògraf Lluís Lladó, els exercicis de gimnàstica rítmica es van incorporar a la pel·lícula, que es conserva com un dels primers enregistraments de les comarques catalanes i es pot visualitzar actualment a YouTube.
“"L’experiència fou brillant, però fugissera, i va acabar per consumpció com moltes d’aquestes empreses a causa de la manca de gent que renovin els rengles. En Güell no se’n va cansar, però els altres sí, i tot va quedar perfilat en el record; un record que ja no existeix més que com una dolça llunyania a la ment dels protagonistes i d’unes dotzenes d’espectadors."
