El concepte de viatge, entès com a desplaçament a llocs distants, és una activitat que agrada a moltes persones. Aquestes anades i vingudes permeten descobrir nous entorns, cultures diferents i viure experiències variades, sovint acompanyades de gastronomia local i noves amistats.
No obstant això, els viatges també poden comportar una sèrie de reptes i incomoditats, des de canvis climàtics dràstics i picades d'insectes fins a problemes digestius, mals de cap i dificultats logístiques com hotels que deixen molt a desitjar o distàncies que semblen interminables.
El cinema ha retratat els viatges en nombroses ocasions. Des de grans epopeies com Los diez mandamientos (1956) o Éxodo (1960), fins a la fantasia de Viaje a la Luna (1902) de Georges Méliès. També s'han explorat viatges d'iniciació com a Cuenta conmigo (1986), o més personals i transcendentals com a El extraño viaje (1964) i El viaje a ninguna parte (1986), ambdues de Fernando Fernán Gómez.
Altres pel·lícules aborden els viatges amb un to més lleuger o aventurer, com Cinco semanas en globo (1962) o La vuelta al mundo en 80 días (1956). La comèdia també té cabuda amb films com Aterriza como puedas (1980), i fins i tot es reflecteixen els trajectes aeris, on les companyies solen evitar projeccions amb accidents.
El transport terrestre també és escenari de pel·lícules, com Las aventuras de Priscilla, reina del desierto (1994) amb el seu icònic autobús, o El autobús (1976), que narra el periple d'immigrants. Fins i tot hi ha paròdies com El autobús atómico (1976).
Finalment, l'autor fa una menció irònica a la recent visita del Sant Pare, suggerint que un viatge més pràctic, com el del camió de la brossa, li resulta més profitós.
