La recerca, impulsada pel Departament de Cultura i publicada a la revista científica Genes, ha analitzat l'ADN de setze individus que van morir durant el tràgic pogrom de l'any 1348. Les excavacions a les fosses comunes de l'Urgell havien confirmat prèviament indicis de violència extrema i enterraments col·lectius, xifrant en uns 300 els jueus assassinats en aquell episodi.

Sota la direcció de la doctora Cristina Santos, l'estudi ha determinat que aquesta població mantenia una forta herència genètica del Llevant antic, similar a la dels cananeus de l'Edat del Bronze. No obstant això, els resultats també mostren una integració biològica amb les poblacions ibèriques locals, fruit de segles de convivència al territori català.

L'anàlisi de les línies maternes i paternes confirma la continuïtat amb la diàspora del Pròxim Orient. Un detall clau de la investigació és l'absència de parentiu directe entre els individus de les fosses, fet que reforça la tesi d'una mort sobtada i catastròfica provocada per l'atac a la jueria.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del Museu Tàrrega Urgell i la Direcció General del Patrimoni Cultural. Amb aquesta fita, Tàrrega es converteix en un punt de referència europeu per a l'ús de tecnologies d'última generació en la recuperació de la memòria històrica i el patrimoni jueu.