La Fuliola ha decidit fer una pausa en la celebració de les seves tradicionals Festes del Segar i el Batre. Aquesta aturada, que interromp la que seria la 46a edició, té com a objectiu principal replantejar el futur de la festa i assegurar-ne la continuïtat. Es compara aquest període amb un guaret agrícola, un temps de repòs per renovar energies i idees abans de reprendre la sembra.
En els últims anys, la festa ha experimentat una pèrdua d'impuls malgrat els esforços organitzatius per introduir novetats. La presidenta de l'associació, Lluïsa Solsona, ha assenyalat que la pausa servirà per adaptar el certamen a les noves tendències socials, reconeixent la necessitat de "molts canvis". Es considera la possibilitat que una institució amb més recursos assumeixi l'organització principal, mentre l'entitat actual passaria a un rol de suport, tot i que encara no hi ha decisions preses.
Un dels reptes fonamentals és la manca de relleu generacional, un "problema cultural i de ciutadania" que dificulta trobar persones disposades a implicar-se. Solsona també destaca un canvi en l'interès del públic; les recreacions de tasques agrícoles antigues, que abans atreien molts visitants, ara tenen menys impacte. A més, la disminució de segadors i trilladors veterans dificulta el manteniment de les demostracions tradicionals.
Malgrat aquests desafiaments, l'organització ha intentat adaptar-se potenciant activitats familiars, infantils i exposicions artístiques. Des del 2022, la festa ja havia reduït el seu format a un sol cap de setmana per limitacions de recursos humans i econòmics.
Per mantenir el vincle amb la comunitat, l'entitat organitzarà un sopar popular el proper 4 de juliol a l'Era. L'objectiu és preservar el vincle emocional i crear un espai per a la reflexió col·lectiva, amb l'esperança que d'aquest espai sorgeixin noves idees o persones disposades a participar en el futur del certamen.
Les festes, que mostren antigues tasques del camp com la sega a mà o mecanitzada i la trilla, s'aturen ara amb l'esperança de tornar renovades. El repte és trobar una fórmula que connecti amb les noves generacions sense perdre la seva autenticitat com a referent del patrimoni agrícola.
