L'arribada del desembre marca l'inici d'una època on la societat es transforma, dedicant grans esforços i despeses a llums, regals i menús interminables, sovint sota la banda sonora de cançons com "I és Nadal..." de Joan Dausà. Aquesta època és descrita per Miserachs com un "gran experiment social" on es combinen forçadament família, tradició, menjar i consumisme.
Els dilemes comencen amb la decoració, des de la proliferació de llums als carrers fins a l'elecció entre un arbre natural (que converteix el menjador en un bosc) o un d'artificial. La columnista ironitza sobre la "personalitat pròpia" dels llums nadalencs, que fallen en cadena, i la complexitat del pessebre, on figuretes desparellades i un "pastor exageradament gros" conviuen amb la recerca del caganer.
El Nadal és únic, caòtic, brillant, sentimental, esgotador i absolutament entranyable. És un gran experiment emocional envellit en anys i purpurina.
La inèrcia gastronòmica de les festes porta a un consum excessiu, des de l'escudella fins als torrons, sovint acompanyat de vi de baixa qualitat que dispara els debats familiars. Pel que fa als regals, Miserachs el defineix com un "esport de risc", especialment quan els destinataris "no necessiten res". L'obertura de regals esdevé una "masterclass de diplomàcia emocional" per dissimular la decepció davant d'un "jersei horrorós", on el tiquet de canvi esdevé l'heroi silenciós.
