La taula de debat, titulada “Què passa amb la cultura a Cerdanyola del Vallès?”, va reunir diverses veus del teixit cultural local, incloent-hi el director de cinema Alejandro M. Richarte, la mestra jubilada Carme Brasó i la professora de música Queralt Morral. L’acte va ser moderat per Víctor González, militant de l’organització.
Els participants van coincidir a assenyalar la manca d’una estratègia cultural a llarg termini per part del consistori, definint el model actual com a "excessivament esdevenimentista i poc participat". Aquesta crítica es va exemplificar amb la Festa Major del Roser de Maig, on, segons els ponents, "la presència d’artistes de Cerdanyola és mínima".
“"La cultura és una infraestructura democràtica imprescindible per a la cohesió social i com a eina davant els discursos d’odi i les polítiques d’exclusió."
A més de la gestió del patrimoni, el debat va posar de manifest mancances estructurals com la falta de bucs d’assaig, una sala polivalent i equipaments adequats per al teixit musical, reivindicacions històriques de les entitats. Es va defensar que la cultura ha de tenir una aproximació comunitària, vinculada a la memòria col·lectiva i al retorn social dels equipaments.
Des de Guanyem Cerdanyola es va apostar per blindar els espais autogestionats, garantir recursos estables per a les entitats i impulsar una planificació cultural continuada, transparent i participativa, amb la voluntat de continuar el treball col·lectiu amb el veïnat.
