Aliança Catalana: Estratègia als Plens Municipals

El partit prepara la campanya per a les properes eleccions municipals amb una estratègia definida d'assistència i anàlisi dels plens.

Imatge genèrica d'un ajuntament català amb llum de tarda.
IA

Imatge genèrica d'un ajuntament català amb llum de tarda.

Aliança Catalana, amb presència formal en pocs ajuntaments, ha desplegat una estratègia per preparar la campanya de les properes eleccions municipals, centrant-se en l'anàlisi i assistència als plens.

Malgrat tenir presència formal només en dos ajuntaments, Aliança Catalana ha establert una tàctica per a la precampanya de les eleccions municipals. Membres del partit assisteixen als plens municipals, fins i tot en localitats on no tenen representació, portant carpetes de l'organització i preparant la seva futura batalla electoral.
Aquesta "precampanya" es coordina amb l'enviament d'ordres del dia i actes de plens a la direcció comarcal. En algunes zones, com el Vallès Occidental, existeix la figura del "responsable de plens", encarregat d'analitzar les mocions i identificar continguts per a la denúncia a les xarxes socials, el principal altaveu del partit.
La formació ha criticat públicament decisions com la intervenció en castellà d'un exconseller en un ple de Sant Cugat del Vallès o l'elecció d'un síndic de greuges musulmà a Terrassa. Aquestes crítiques, sovint amplificades per membres de l'executiva com el president del Vallès Occidental, busquen canalitzar el malestar ciutadà i "crispar l'opinió pública assenyalant com de malament ho fan tots els partits".
La consigna per als assistents als plens és clara: no intervenir, no parlar amb regidors d'altres partits i mostrar una actitud "positiva" d'atenció i interès. L'objectiu és que la seva presència amb les carpetes d'Aliança Catalana sigui visible a tots els municipis, preparant el terreny per a futurs càrrecs electes.
En alguns casos excepcionals, com a Torelló, s'ha permès la intervenció d'un representant del partit. No obstant això, la norma general és la no-intervenció i la limitació del contacte amb altres grups polítics, reforçant la imatge de distanciament i oposició.