La discussió actual sobre la problemàtica de l'habitatge i la seva ubicació ha portat a considerar la densificació com una solució primordial. No obstant això, l'anàlisi de les tendències demogràfiques del darrer quart de segle a Catalunya suggereix una realitat més complexa, on la dispersió de la població ha tingut un paper rellevant.

Les dades mostren que, dels 947 municipis catalans, 51 han superat els 25.000 habitants. Aquests municipis, que abans concentraven el 71% de la població, ara representen el 66%. Per contra, els 896 municipis més petits han vist augmentar la seva quota poblacional del 29% al 34%. Això indica que les poblacions menors han crescut relativament més que les grans ciutats, especialment aquelles properes a Barcelona.

El ritme de creixement ha estat del 122% en les poblacions grans, mentre que en les petites ha arribat al 151%. En termes absoluts, el creixement s'ha distribuït gairebé a parts iguals: un 51% a les poblacions majors i un 49% a les menors. Aquesta paritat en les tendències de concentració i dispersió qüestiona la idea d'una densificació generalitzada i suggereix que els marges de creixement futurs es concentraran encara més en els municipis de menor grandària.

Entre els municipis que han experimentat un creixement relatiu més elevat destaquen Lloret de Mar (194%), Cambrils (177%), Sant Cugat del Vallès (175%), El Vendrell (173%), Sitges (161%), Vic (154%) i Salt (154%). D'aquests, quatre són municipis costaners, un és metropolità i dos són més distants. A més, 13 municipis han crescut entre un 30% i un 50% més, incloent-hi cinc de l'àrea metropolitana (Castelldefels, Rubí, Molins de Rei, Terrassa i Montcada i Reixac) i altres de la costa o capitals de comarca.

Pel que fa al creixement absolut, Barcelona continua sent la ciutat amb més nous residents (207.000), però aquesta xifra és similar a la suma de les cinc ciutats següents (223.000): Terrassa, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Lleida. Terrassa, en particular, ha registrat un creixement absolut notable, amb gairebé 58.000 habitants més en aquest període, superant la quarta part del creixement de Barcelona.

Aquesta dinàmica suggereix que el creixement poblacional a Catalunya és més dispers i complex del que s'havia previst en els plans territorials. Ciutats com Girona, Tarragona, Mataró, Castelldefels, Rubí, Reus, Badalona i Lloret de Mar han superat els 20.000 habitants de creixement, moltes d'elles fora de la regió metropolitana de Barcelona. Aquesta realitat exigeix una planificació més detallada per a serveis com Rodalies, considerant no només l'habitatge sinó també l'activitat econòmica, per evitar que Barcelona esdevingui un "forat negre" de dèficit d'habitatge i concentració laboral.